Alhora d’establir una impremta des de la seva invenció i fins a finals del segle XIX, no només calia disposar de la maquinaria i les diverses matèries primeres. L’impressor també havia de proveir-se dels tipus mòbils per a cada un dels jocs de caràcters en les seves diferents mides.
La disponibilitat d’aquests jocs de caràcters era, amb diferència, una de les principals despeses a les que havia de fer front l’impressor. La manca d’obradors especialitzats en la preparació dels motlles per a la confecció dels tipus, una tasca especialment complexa, feia que sovint calgués importar-los de l’estranger. Les diverses polítiques de restricció d’importacions existents així com l’elevat cost feia que la disponibilitat de tipus a les impremtes fos molt baixa, especialment dels tipus de més qualitat.
Tot això feia que els impressors tinguessin molt d’interès en donar a conèixer als seus clients quins tipus disposaven i ho feien mitjançant la impressió de fulls de mostra o de catàlegs complets de mostres. Es tractava d’una autèntica propaganda on cada impressor anunciava els diferents tipus de lletra i mides que disposava per a la impressió de fulls i permetia als clients preparar la comanda. Fins i tot alguns dels catàlegs que es conserven ens han arribat incomplets, ja que alguns fulls van ser arrencats per tal d’indicar exactament quin tipus s’havia d’utilitzar en una impressió. Fins i tot en algunes d’aquests comandes el client demanava a l’impressor que, un cop rebuda, li fes el favor de tornar el full de mostra per tal de reincorporar-lo dins del catàleg. En alguns dels catàlegs, però, hi havia una indicació on es sol·licitava expressament als clients que no calia arrencar els fulls…
Un dels moments en que aquests catàlegs van tenir una major difusió va ser durant la segona meitat del segle XVIII, quan la reactivació de les impremtes va anar unida a la cada vegada major disponibilitat de tallers amb capacitat de facilitar més varietat de tipus, feia encara més necessària la preparació d’aquests catàlegs.
Ara bé, es tracta d’uns catàlegs d’una difusió limitada i d’una vida efímera, el que ha fet que ens hagin arribat un nombre molt petit i fragmentari d’exemplars. A això cal sumar-hi l’interès que molts bibliòfils tenen en aquesta mena de documents. A principis del segle XX molts d’aquests documents van anar a les col·leccions de bibliòfils d’altres estats fent que actualment formin part de les col·leccions de moltes biblioteques d’arreu del món.
En aquest llibre es presenta, en primer lloc, un estudi històric sobre la disponibilitat de jocs a les impremtes de l’estat espanyol i dels diversos intents per a poder establir fàbriques amb capacitat de poder produir localment nous tipus i evitar la necessitat d’importar-los d’altres països. En l’àmbit català hi ha dos destacats tallers: el d’Eudald Pradell, un jove armer de Ripoll que va veure a finals del segle XVIII l’oportunitat d’aprofitar els seus coneixements per fabricar de tipus d’impremta i que va acabar establint-se a Madrid, i el taller existent al convent de Sant Josep de Barcelona. A València, un anys després, hi ha el taller de Manuel Peleguer. El període analitzat arriba fins l’any 1833, l’any en que la Impremta Reial de Madrid va publicar el seu darrer catàleg de tipus.
La segona part del llibre és la catalogació de totes les mostres conegudes de tipus impreses a l’estat espanyol fins l’any 1833. Aquesta catalogació, que recull un total 80 documents indicant on es troben dipositats, les seves característiques i les referències bibliogràfiques que en parlen. Finalment, hi ha 72 làmines amb les portades i alguns exemples destacats d’aquests 80 documents catalogats.
Aquest llibre ens presenta un estudi d’un aspecte molt important dels primers segles de la impremta que, fins ara, no havia merescut una excessiva atenció tot i la importància que va tenir en el desenvolupament de les activitats de les primeres impremtes.
Títol: «Especímenes tipográficos españoles. Catalogación y estudio de las muestras de letras impresas hasta el año 1833»
Autor: Albert Corbeto
Editorial Calambur, col·lecció Biblioteca Litterae, 23
Primera edició, novembre del 2010
188 pàgines
ISBN 978−84−8350−160−4
Preu: 20,00 €
Editorial Calambur, col·lecció Biblioteca Litterae, 23
Primera edició, novembre del 2010
188 pàgines
ISBN 978−84−8350−160−4
Preu: 20,00 €
_____________
Traducción al castellano:
A la hora de fundar una imprenta, desde su invención y hasta finales del siglo XIX, no sólo hacía falta disponer de la maquinaria y las diversas materias primas. El impresor también debía proveerse de los tipos móviles para cada uno de los juegos de caracteres en sus diferentes medidas.
La adquisición de estos juegos de caracteres era, con diferencia, uno de los principales gastos a los que tenía que hacer frente el impresor. La carencia de artesanos especializados en la preparación de los moldes para la confección de los tipos, una tarea especialmente compleja, hacía que a menudo hiciera falta importarlos del extranjero. Las diferentes políticas de restricción de importaciones existentes y el elevado coste hacía que la disponiblidad de tipos en las imprentas fuera muy baja, especialmente de los tipos de mayor calidad.
Todo eso hacía que los impresores tuvieran mucho interés en dar a conocer a sus clientes de qué tipos disponían y lo hacían mediante la impresión de hojas de muestra o catálogos completos de muestras. Se trataba de una auténtica propaganda donde cada impresor anunciaba los diferentes tipos de letra y medidas de los que disponía para la impresión de hojas y permitía a los clientes preparar el pedido. Incluso hay algunos de los catálogos que se conservan que nos han llegado incompletos, ya que algunas hojas fueron arrancadas para indicar exactamente qué tipo se debía utilizar en una impresión. Incluso en algunos de estos encargos el cliente pedía al impresor que, una vez recibido, le hiciera el favor de tomar la hoja de muestra para reincorporarla dentro del catálogo. En algunos catálogos, sin embargo, había una indicación donde se solicitaba expresamente a los clientes que no hacía falta arrancar las hojas…
Uno de los momentos en los que estos catálogos tuvieron una mayor difusión fue durante la segunda mitad del siglo XVIII, cuando la reactivación de las imprentas, unida a la cada vez mayor disponibilidad de talleres con capacidad de facilitar más variedad de tipos, hizo todavía más necesaria la preparación de estos catálogos.
Ahora bien, se trata de unos catálogos de una difusión limitada y de una vida efímera, lo que ha hecho que nos haya llegado un número muy pequeño y fragmentario de ejemplares. A eso hay que sumarle el interés que muchos bibliófilos tienen en este tipo de documentos. A principios del siglo XX muchos de estos documentos fueron a parar a las colecciones de bibliófilos de otros estados, haciendo que actualmente forman parte de las colecciones de muchas bibliotecas de todo el mundo.
En este libro se presenta, en primer lugar, un estudio histórico sobre la disponibilidad de juegos en las imprentas del Estado español y de los diversos intentos para poder establecer fábricas con capacidad de poder producir localmente nuevos tipos y evitar la necesidad de importarlos de otros países. En el ámbito catalán hay dos destacados talleres: el de Eudald Pradell, un joven armero de Ripoll que vio a finales del siglo XVIII la oportunidad de aprovechar sus conocimientos para fabricar tipos de imprenta y que se acabó estableciendo en Madrid, y el taller existente en el convento de Sant Josep de Barcelona. El período analizado llega hasta el año 1833, el año en que la Imprenta Real de Madrid publicó su último catálogo de tipos.
La segunda parte del libro es la catalogación de todas las muestras conocidas de tipos impresos en el Estado español hasta el año 1833. Esta catalogación, que recoge un total de 80 documentos, indica dónde se encuentran depositados, sus características y las referencias bibliográficas de las que hablan. Finalmente hay 72 láminas con las portadas y algunos ejemplos destacados de estos 80 documentos catalogados.
Este libro nos presenta un estudio de un aspecto muy importante de los primeros siglos de la imprenta que, hasta ahora no había merecido una excesiva atención a pesar de la importancia que tuvo en el desarrollo de las actividades de las primeras imprentas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario